Populista i maleducada

Segons la IA (cito textualment) el populisme és un concepte polític complex i sovint objecte de debat que designa aquells corrents i pràctiques que contraposen un poble virtuós contra una elit considerada corrupta o aliena als seus interessos.

En el “medi polític”, cada vegada que s’acosten eleccions la incontinència verbal s’incrementa. Bocamolls i bocamolles (populistes) fan l’aparició en escena amb monòlegs mínimament renovats sempre en funció dels darrers esdeveniments. I comença l’espectacle… Cal remarcar la importància de l’escenografia i el vestuari en els darrers temps. Atès que l’entrada és gratuïta i que sovint part del públic el conformen estómacs agraïts, és obvi que la representació acaba amb ovació.

Cal convenir però, que el fet de ser un bocamoll o una bocamolla, n’hi ha de tota mena i per a tots els gustos, no és altra cosa que la manifestació externa d’algun trauma no superat que es pretén compensar a base de sentir-se protagonista mitjançant la profusió d’exabruptes. Notorietat a qualsevol preu.

Heus aquí un exemple prou significatiu:

“Ada Colau assegura que Puigdemont tindrà problemes per a caminar per Catalunya”

Si a més la incontinència verbal va acompanyada de dèficits educatius bàsics, llavors ja és allò de… Com qualificar-ho? Impresentable em sembla suficientment clar i mínimament correcte.

Doncs sí, com no podia ser d’altra manera, immersa en el femer en què s’ha convertit la política, Ada Colau torna a sentir-se protagonista!

Farsant per naturalesa, ho ha demostrat amb escreix, l’aspirant a algun càrrec, ha etzibat: fregirem els pijos a impostos!

Estic completament d’acord en què els impostos siguin proporcionals a la riquesa, d’això se’n diu equitat. Tanmateix,  de veritat cal aquesta grolleria per a manifestar la voluntat de què qui més tingui aporti més?

El fet de ser populista no implica necessàriament descuidar les formes, la mala educació sí. D’altra banda, si el que es pretén és l’aplaudiment fàcil a càrrec del ramat de torn, s’entén que es caigui en la vulgaritat. L’equivalent és provocar rialles a base d’acudits grollers, res pot estar més lluny de l’humor intel·ligent i de la intel·ligència en general.

I si es tracta d’una estratègia del Front Ampli per arreplegar vots, l’únic que em provoca és vergonya aliena.

Novembre de 2026