El 2013 escrivia:

L’anomenada Antología del disparate (Luís Díez Jiménez, 1920-2007) fou el recull d’un buidat de respostes curioses extretes de preguntes plantejades en exàmens de diferents nivells acadèmics. Publicada en primera edició el 1971, va tenir continuïtat fins el 1988. Actualment, malgrat estar descatalogada, es poden aconseguir exemplars.

Pel que fa a incorreccions i bajanades, enguany, a banda de possibles respostes estrafolàries que es poden detectar en els exàmens de les més variades disciplines, podem fer un recopilatori de “bajanades” procedents no precisament d’exàmens. Heus ací uns quants exemples:

• “En España hay una “percepción exagerada de la corrupción” (José Ignacio Wert)
• “La fuga masiva de jóvenes se define como “movilidad exterior” (Fátima Báñez)
• “Basta la buena voluntad para crear un mecanismo que permita la inmersión lingüística acorde al TC” (José Ignacio Wert)
• “Los escraches son nazismo puro y reflejan un espíritu totalitario y sectario” (Mª Dolores de Cospedal)
• “Hay quien quiere la dación de pago para comprar otro piso” (Vicente Martínez-Pujalte)
• “Los votantes del PP son los únicos que pagan la hipoteca” (Mª Dolores de Cospedal)
• “El gobierno está preocupado por la creciente proliferación de sentimientos antipolíticos” (José Ignacio Wert)

El 2020, més del mateix:

• “Quien mejor encarna los valores clásicos republicanos es el rey” (Cayetana Álvarez de Toledo)
• “Aplaudir al rey forma parte de los valores del republicanismo” (Irene Montero)

En l’ecosistema polític, que té poc “d’eco” i molt de “sistema”, apareixen noves espècies que com a conseqüència de mutacions incontrolades perseveren en la pràctica d’etzibar bajanades a dojo sense el més mínim rubor.

Si totes aquestes afirmacions -n’hi ha un tou- es produïren en estat de plena consciència, considero que existeix un greu problema de coherència personal i un nivell de desvergonyiment extraordinari, cosa que en política no representa cap novetat. En qualsevol cas, es posa de manifest un nul respecte per a la ciutadania i un ultratge a la intel·ligència malgrat la vulgaritat imperant en amplis sectors de la societat en què vivim.

Immers en el mateix tema, de l’octubre de l’any en curs, una altra bajanada em va cridar l’atenció:

• “Vam conquerir el dret a parlar en català però hem de fer independentisme parlant en castellà” (Joan Tardà)

I just començar el mes de novembre, dues perles mes:

• “Si gobierno, eliminaré el sistema de traducción simultánea del Congreso” (Cayetana Álvarez de Toledo)
• “Si Marruecos se queda la final, España debe renunciar a la organización del Mundial” (Alberto Núñez Feijoo)

Atès que l’estupidesa humana tendeix cada vegada més a l’infinit, comentaris d’aquesta mena són indicatius fefaents d’una realitat palpable: la racionalitat que s’atribueix a l’espècie humana ha entrat en una espiral decadent que ens hauria de preocupar seriosament i que el mal ús de la IA acabarà de rematar.

I ja per acabar… de moment, una frase que m’encanta:

“És millor romandre silenciós i semblar tanoca que parlar i esvair els dubtes definitivament” (Groucho Marx, 1890-1977)

Novembre de 2026