El setembre de 2015, la periodista Ana Pastor va entrevistar a Artur Mas, aleshores President de la Generalitat, i he de dir que, al meu entendre, l’estil més que agressiu de la peridista va traspassar els límits de la bona educació. En qualsevol cas, l’entrevistat va donar una lliçó de saber estar, de capacitat per argumentar i, sobretot, d’educació.

A l’entrevista feta fa pocs dies al vicepresident, Oriol Junqueras, s’ha repetit la mateixa situació: “acoso con intención de derribo”. El guió ha estat idèntic, de fet, una repetició de l’anterior: bateria de preguntes, no escoltar, interrupcions reiterades, talls continuats … Conclusió: impossibilitat de respondre com caldria en condicions normals.

En ambdós casos, es pretenia obtenir respostes clarificadores o només aconseguir titulars d’un cert impacte mediàtic?

Aquest tipus de periodisme, diguem-ne agressiu i especulador, amb pretensions de protagonisme, dista molt d’allò que hauria de ser, i és, més propi de la mediocritat que del rigor inherent a la professió.

“Hi ha tres tipus de periodistes: el que explica el què veu, el que analitza el què ha vist, i l’expert que interpreta el què no ha vist” (Abbott J. Liebling, 1904-1963)

17/1/2017

Publicada a El Punt Avui i a El Periódico amb el títol “Acoso y derribo televisiu a Junqueras” el 19/1/2017