És el dia de Nadal de 2016, dos quarts de set de la tarda, s’obre el teló, comencen els Pastorets … Precisament l’any del centenari, el Llorenç Mimó i jo, tenim l’honor i el plaer d’assumir-ne la direcció.

El repartiment, que té l’atractiu de comptar amb persones d’edats compreses entre set i més de setanta anys, està format per:

Lluquet nen: Marc Figueras, Rovelló nen: Roger Espinar, Avi: Isidre Montserrat (pare), Lluquet: Ferran López, Rovello: Jan Cànovas, Satanàs: Martí Vallès, Llucifer: Fran Escorsell, Pere Botero: Pau Povill, Supèrbia: Laia Guillamon, Ira: Aina Nolla, Golosia: Núria Valls, Enveja: Marta Rafegas, Luxúria: Ana Algarra, Peresa: Eva Fornieles, Avarícia: Elena Salas, Miquel: Alba Soler, Jeremies: Josep Mª Pallarès, Anam: Joan Cervera, Joanoi: Sadurní Paltor, Jepó: Ramon Jorba, Marta: Núria Canalda, Simeó: Albert Amat, Josep: Joan Soler, Maria: Miriam Garcia, Getsè: Andreu Avel·lí Font, Getsena: Rosa Mª Foguet, Elisabet: Alba Monforte, Gabriel: Adriana Llobera i Royal Ballet Infern: Núria Capella, Emma Duran, Yaiza Garcia, Clara López i Marta Zalabardo

L’equip tècnic el formen:

Espai escènic i selecció musical: Jaume Farrés i Llorenç Mimó, Construcció pantalla Tablet: Andreu Avel·lí Font, Noves tecnologies: Joan Riera, Fotografia: Pere Grimau, Operador Tablet: Pau Bonastre, Il·luminació: Albert Grivé, Paula Jornet, Fran Escorsell i Albert Rodríguez, Llum: Paula Jornet , So: Albert Rodríguez, Vestuari: Eulàlia Casanovas i Mercè Font, Maquillatge: Anna Escolà, Marta Casas, Meritxell Cortès, Helena Oleart i Marc Pacheco Perruqueria: Carme Montserrat, Utillatge: Equip del Casal, Coordinació Royal Ballet Infern: Lídia Carranza, Cartell i programa de ma: Martí Alcon, Publicitat i difusió: Daniel Buson, Gravació: Ramon Planas, Producció: El Casal i Direcció: Jaume Farrés i Llorenç Mimó

En el capítol d’agraïments: La Passió, UEC, Daina-Isard Cooperativa d’Ensenyament, Olesa-Ateneu, Olesa Ràdio i Tarsici Fontanet.

La Junta del Casal, seguint el criteri dels darrers anys, volia presentar uns Pastorets diferents. Així doncs, ens va demanar un projecte innovador i que fos capaç d’engrescar. El cert és que se’ns presentava un repte, perquè la història és la que és i els personatges són els que són … En qualsevol cas, però, vam decidir fer-nos-en càrrec i ens vam posar a treballar d’immediat. Era el mes de juliol, calia no “encantar-se”, la nostra intenció era presentar la idea que preteniem materialitzar el més aviat possible i, de ser acceptada, començar a assajar al setembre.

La proposta que vam presentar era plena de novetats, trencadora i arriscada. El punt de partida era una situació potencialment real a partir de la qual s’iniciava un viatge a través del temps en un espai escènic creat a partir de les noves tecnologies.

Pel que fa al text, es va esporgar amb l’objectiu de dinamitzar l’acció alhora que es creaven nous personatges i se’n potenciaven d’altres. Un pròleg i un epíleg nous, van donar consistència a la història que es pretenia explicar. Els tipus de música van donar ritme i la introducció d’un ballet (el Royal Ballet Infern) en determinades escenes, va contribuir a l’espectacularitat d’una posada en escena virtual i minimalista, lluny del classicisme tradicional.

Com no podia ser d’una altra manera, dies abans de l’estrena, van començar a circular rumors sobre la proposta dels Pastorets 2016-2017. És curiós com sense cap mena d’informació objectiva, la gent es munta les seves històries …, De fet, però, aquesta rumorologia va contribuir a crear espectatives i a convertir-se en una mena de publicitat paral·lela.

I així vam arribar al dia 25. Tot l’equip preparat, cadascú al seu lloc esperant el gran moment … Per fi sona la música … , s’obre el teló …, comença l’espectacle … “Guaita Rovelló, quants paquets! …”

Després de gairebé dues hores, salutació i aplaudiments. Sentiment de satisfacció per la feina feta i per la resposta del públic. Felicitacions i comentaris … Els Pastorets d’enguany han sorprès i han agradat. S’ha complert l’objectiu.

Desembre de 2016