“L’únic règim compatible amb la dignitat de l’home és la democràcia” (Ernesto Sabato, 1911 – 2011)

Els darrers esdeveniments en l’àmbit polític nacional posen de manifest la renúncia explicita a la dignitat personal i col·lectiva per tal de mantenir-se en el poder a qualsevol preu. No és un fenòmen nou, perquè en el marc dels interessos polítics, partidistes i sectaris, es tracta d’una pràctica habitual.

Quan hom decideix el seu projecte de vida, en l’àmbit que sigui, ha de tenir molt clar que la coherència i l’honestedat comporten el fet de tenir credibilitat, la qual cosa és decisiva pel que fa a la dignitat personal. Aquesta és una opció no exenta d’entrebancs, perquè procurar ser coherent i honest no és fàcil.

El llistat de personatges dedicats a la política que ha perdut i perden tota credibilitat, si és que mai n’han tingut, seria inacabable i una consulta a les hemeroteques en donaria fe.

Quan Ernesto Sabato parla de dignitat i democràcia, el missatge és evident. La dignitat és inviable al marge de la democràcia i la democràcia no es construeix des de la indignitat.

27/10/2016

Publicada a El Periódico amb el títol “Sense dignitat no hi ha democràcia” el 27/10/2016