Malgrat no voto en clau socialista, si crec en la socialdemocràcia. A partir d’aquesta premissa he de dir que:

A la societat feudal, el baró era el cinquè titol en l’escala de dignitats de la noblesa. Els seus orígens es remunten als segles VII i VIII. El baró era el propietari d’una baronia. També s’anomenaven barons els senyors feudals més influents que envoltaven al rei, és a dir, eren cortesans.

Sempre m’ha produït perplexitat el fet que se li atorgués el qualificatiu de barons a determinats personatges del PSOE. Considero que un partit que es defineix com a socialista i obrer, per principis i coherència, hauria d’haver rebutjat aquesta denominació. Però pel que es veu, especialment en els darrers temps, el fet d’admetre-ho tàcitament ha propiciat que una colla de vividors s’hagin cregut que realment formaven part d’un estament superior a la resta de la militància i que com a tals podien dictar els destins del partit.

Per exemple, en Felipe González no té cap mena d’autoritat moral ni per interferir ni per condicionar, simplement hauria de callar i limitar-se a viure la seva jubilació daurada. I com ell, d’altres.

Per diginitat, honestedat i coherència personal, farà bé el senyor Pedro Sánchez de mantenir-se en la seva posició i donar veu a la militància, seria una manera d’acabar d’una vegada per totes amb un feudalisme segle XXI i uns barons de cartró pedra. I el que al meu entendre és substancial, salvar al PSOE de la desaparició.

30/9/2016

Publicada a El Periódico amb el títol “PSOE: Feudalisme de cartró pedra” el 3/10/2016