Els meus pares, per raons de l’època que els hi va tocar viure, no tenien estudis però tenien seny. Van procurar educar-me en el respecte a les persones i l’honestedat. Per ells vaig saber què significava ser treballador i ser responsable, i vaig descobrir què vol dir tenir autoritat moral. A l’escola “franquista” vaig tenir la sort de trobar-me amb un bon mestre, “el senyor Ferrà”, que em va inculcar el valor de l’esforç i la satisfacció per la feina ben feta. Tot això, sense cap mena de dubte em va marcar positivament i va anar configurant una manera de fer. Donat les notícies que cada dia apareixen en els mitjans de comunicació, em pregunto què se n’ha fet dels valors que esmento. Quina autoritat moral té la classe política per exigir res si l’honestedat brilla per la seva absència i la indecència més flagrant no té cap mena de resposta? No vivim en un estat de dret, vivim en un estat d’impunitat (per alguns) que ampara i potencia una fauna que s’aprofita de la democràcia, una fauna la qual, de la política n’ha fet ofici en benefici propi. Per cert, em dedico a la docència i em preocupa el missatge que reben els joves per part de qui hauria de donar exemple, especialment, d’honestedat.

21/1/2013

Publicada a La Vanguardia el 24/1/2013