Porto més de quaranta anys dedicat a la docència i mai havia vist la quantitat de despropòsits que des del govern central s’intenten posar en pràctica mitjançant una llei que es podria qualificar de tot menys d’educació. A banda de la qüestió tecnològica, incomprensible al segle XXI, pel què fa al català, hom podria dir que es tracta d’un nou Decret de Nova Planta. Dedueixo que els nostres nois i noies no tenen altra consideració que simple material a utilitzar per tal d’imposar una ideologia totalitària i retrògrada que ja hauria d’estar superada si realment ens considerem un pais modern i democràtic. Amb plantejaments d’aquest tipus ni es progressa ni s’avança, es creen conflictes que a la pràctica no existeixen, es fomenta el radicalisme i no es calibren les possibles conseqüències. El nivell d’irresponsabilitat arriba a quotes inimaginables. Aquesta manera d’actuar no té res a veure amb el concepte d’educació en sentit ampli, simplement perquè l’educació no importa, es manipula i s’utilitza per interessos exclusivament ideològics i partidistes.

Més que “castellanitzar”, es tractaria “d’alfabetitzar” una quantitat considerable de personatges de la vida política que no han evolucionat i als quals els manca la capacitat necessària per entendre quina és la realitat.

4/12/2012

Publicada a El Periódico amb el títol “Objectiu: alfabetitzar” el 4/12/2012 i a La Vanguardia el 7/12/2012