El constructivisme és un corrent pedagògic segons el qual, el coneixement, en la seva totalitat, és un procés mental de l’individu que es desenvolupa internament en la mesura que cadascú obté informació per tal de poder interactuar amb el seu entorn. La teoria sobre la construcció del coneixement consisteix en afavorir totes les condicions possibles per tal de crear nous coneixements o modificar els ja existents a nivell individual, però especialment en forma d’aprenentatge col·laboratiu.

A partir d’aquesta premisa, hom pot entrar en consideracions sobre la situació política actual i les perspectives immediates a casa nostra. És evident que en els plantejaments d’una bona part de les forces parlamentàries, el constructivisme brilla per la seva absència perquè en cap cas s’afavoreixen les condicions per a crear nous coneixements i molt menys per modificar els existents. L’estratègia sistemàtica orientada a condicionar i vetar propostes realistes en base a argumentacions de dubtosa racionalitat supeditades a interessos de partit amb connotacions fonamentalistes no construeix res, molt menys si es sustenta en una representativitat minoritària a tots els efectes.

Per tot el que està passant i pel que es veu a venir, ara més que mai, tinc el convenciment que ha arribat l’hora de tocar de peus a terra, deixar-se de servituds, plantejaments demagògics i populismes estèrils. El seny ha de ser el pratagonista i ha de fer possible treballar des del constructivisme per un projecte comú que es diu Catalunya.

“Hi ha col·lectius que de tant pixar fora de test, si els pixats fossin reals, ja esterien ofegats”

1/6/2016

 Publicada a El Periódico amb el títol ” Catalunya ha de ser un projecte comú creat des del constructivisme” el 3/6/2016