Sóc professor d’una escola concertada des de fa quaranta anys. No sóc funcionari i per tant ni el meu lloc de treball és vitalici ni gaudeixo dels privilegis de la funció pública. La meva jornada laboral és de trenta hores setmanals més el temps que vulgui dedicar-hi, que sovint és considerable. No m´he queixat mai ni em queixo de la meva feina perquè m’agrada, em dedico a la docència per vocació i no per necessitat. Professionalment m’ha donat moltes satisfaccions, també maldecaps, però malgrat tot considero que es tracta d’una tasca molt gratificant si deixem de banda les qüestions materials. Enguany però, a mi i a tots els que es troben en la mateixa situació, s’ens considera funcionaris i des del 2010 s’ens aplica la mateixa “retallada”. Si realment s’ens vol atorgar la categoria de funcionari cal que sigui a tots els efectes, és a dir, “a les verdes i a les madures” com resa popularment. Qualsevol intent de justificació a la situació actual és pura fal·làcia.

21/2/2012

Publicada a El Periódico el 16/3/2012