“…Uns nens a qui se’ls diu que siguin fidels a les seves conviccions, però assisteixen a la paradoxa de veure com el seu propi conseller nega dilluns el que va defensar el diumenge.” Joan Barril (El Periódico, 17/02/10).

Comparteixo totalment el contingut de l’article i com a professional de l’ensenyament des de fa molts anys plantejo la possibilitat d’ampliar el ventall de les competències bàsiques incloent-hi la “credibilitat”. La credibilitat és la conseqüència de la manera de ser i de fer, i únicament amb aquesta qualitat es pot tenir l’autoritat moral de la qual ha d’estar dotat un membre del govern i qualsevol persona amb responsabilitats, tota la resta és pura fal·làcia. La classe – caldria redefinir el concepte – política hauria d’admetre sense pal·liatius que és urgent una regeneració amb profunditat, una entrada d’aire fresc, una teràpia d’higiene mental, una conducta amb comportaments ètics .. però sobretot, actuar amb honestedat.

18/2/2010