Percepcions sobre el debat d’investidura

Al marge dels comentaris apareguts en els mitjans de comunicació, la meva percepció personal de les diferents intervencions es pot resumir com segueix:

Per damunt de qualsevol altra consideració, en Carles Puigdemont, va demostrar que és educat. La forma d’encaixar les crítiques i els retrets, així com l’estil i les maneres en el torn de rèplica van posar en evidència un saber estar i un saber fer al qual, llevat de comptades excepcions, no hi estem acostumats.

Inés Arrimadas, en la seva línia, demagogia i discurs repetitiu. Ahir però va posar de manifest una actitud xulesca impròpia de qui pretén ser considerada líder d’una formació política. No dóna la talla en absolut perquè li manca estil i contingut.

Miquel Iceta, com sempre, amb els seus aires de pedagog. Consells i advertiments adobats d’una certa comicitat. Com a pactista nat que es declara i partidari de “l’encaix”, vaig trobar a faltar alguna referència al famós “Document de Granada”.

Pel que fa a Lluís Rabell, no tinc clar què representa realment però intueixo que és el portaveu de l’ambigüitat que caracteritza determinats sectors de l’esquerra especialistes en “fer volar coloms”. Sobre el seu discurs, contingut a banda, no és admisible ni el to ni la forma.

Un dels personatges clàssics de les pel·lícules clàssiques del “Far West” era el “matón”. Al debat d’investidura, el diputat Xavier Garcia Albiol es va comportar com a tal. Mancat d’arguments, amb discurs unívoc, amb una oratòria lamentable i un català més que deficient, l’únic recurs al seu abast va ser el que hom coneix perquè és característic de totes les seves intervencions.

Anna Gabriel es va mantenir ferma en els plantejaments propis de la CUP, però s’ha d’admetre que va mostrar la seva cara amable, la qual cosa és d’agrair, i més, en moments que requereixen distensió.

Jordi Turull, com sempre, mesurant les paraules però dient les coses pel seu nom, encarant i no defugint el cos a cos. A l’expressió “tenir poca feina” hi podia haver afegit “qui no té feina el gat pentina”, perquè n’hi ha que més valdria que es dediquessin a “pentinar gats” atesa la seva incapacitat per “fer feina”.

Gener de 2016