D’ençà que ha començat la campanya electoral del 20 de desembre i escoltant a la majoria de candidats i candidates de les diferents opcions polítiques, m’ha vingut a la memòria la figura del “xarlatan”.

Tabarín, el més famós dels xarlatans (s. XVII) quedaria curt davant la xerrameca de qui es presenta davant l’electorat amb programes farcits de promeses que, com és habitual, no es compleixen quasi mai o molt poques vegades.

Recordo el mercat dels divendres de quan jo era petit. El “xarlatan” de torn, oferia una manta i, a qui la comprava, n’hi regalava una altra; i a més, un joc de llençols, una vànova i unes estovalles. Ben segur que cada setmana algú es vantava d’haver aconseguit una ganga. El “xarlatan” havia estat convincent una vegada més i cada setmana disposaria de nova clientela encantada de deixar-se … convèncer?

Enguany és el que passa, però amb una diferència substancial: no es regalen mantes, llençols, vànoves ni estovalles. Es regalen promeses i compromisos que mai seran realitat.

7/12/2015

Publicada a El Periódico amb el títol “20 D: Promeses i compromisos que mai es fan realitat” el 8/12/2015 i al diari Ara el 12/12/2015