Sota el títol Ens ha deixat una bona persona, el dia 17 d’octubre de 2020 escrivia:

“El politòleg nigerià Kalu Ndukwe Kalu deia: “Quan mors, les coses que fas per a tu mateix desapareixen, però les que fas per als altres donen forma al teu llegat”.

A Olesa de Montserrat, el dia 15 d’octubre, a l’edat de setanta tres anys, ens va deixar una bona persona, un bon home, un home bo. No tocava. Trobarem a faltar l’Andreu Avel·lí Font i Pujol, però malgrat la seva absència, el seu record serà perenne.

Honest, compromès i responsable, humil per naturalesa, tranversal en el tracte, amant de la seva terra, emprenedor, activista de l’esport i la cultura. El basquet i el teatre li donaven vida. Quants records i quantes vivències compartides!

No hi ha cap mena de dubte sobre el llegat que heretem, perquè les actituds i comportaments que el caracteritzaven, així ho acrediten. En el darrer viatge vers l’eternitat, ben segur que el seu equipatge era pesant; és per això que el pas de l’Andreu per aquest món no haurà estat en va, ha tingut sentit. Ens ha deixat materialment, però el seu esperit segueix viu.

Descansa amic, descansa en pau Andreu!”

La carta fou publicada a EL PUNT AVUI el 8 de novembre i al periòdic mensual 08640 d’Olesa de Montserrat.

El diumenge dia 11 de maig de 2025, mitjançant el suport d’onze entitats olesanes, es va presentar un petit llibre titulat L’herència més valuosa. Quina bona iniciativa! Cada text reflecteix un tarannà, una manera de ser i de fer. De com era l’Andreu, una persona entranyable de la qual només se’n pot parlar en positiu.

Em sembla de justícia aquest reconeixement públic, al qual m’adhereixo sense reserves, perquè els que el vam conèixer i alhora vam tenir l’oportunitat de treballar amb ell en diferents àmbits -teatre en el meu cas- tenim un record inesborrable de com era.

En temps de mercantilisme on gairebé tot es quantifica, l’Andreu esdevé un referent d’altruisme, i per damunt de tot, d’humanitat.

Maig de 2025