Infal·libilitat i inviolabilitat

A voltes, tràgic i cruel és el destí, perquè ens aboca a viure uns temps de “prova i expiació” havent de suportar i patir la xacra d’una colla de personatges que, d’una manera o altra, o bé es consideren infal·libles o bé inviolables. Fins aquí arriba l’estultícia humana!

Des d’una òptica racional, només pensar que la infal·libilitat i la inviolabilitat són atributs personals ja ho diu tot, i no és d’estranyar en absolut  que les accions que es deriven d’aquesta mentalitat retrògrada puguin arribar a contaminar les institucions fins a l’extrem de desprestigiar-les. Heus aquí on rau l’enorme problema que suposa la manca de credibilitat i el desencís que comporta.

“No reconec autoritat infal·lible. Una fe semblant, seria fatal per a la meva raó, per a la meva llibertat. Em transformaria immediatament en un esclau estúpid i en un instrument de la voluntat i dels interessos aliens.” (Mijail Bakunin, 1814-1876).

“Respecteu l’ordre existent, sotmeteu-vos a les lleis que es fan inviolables per als covards, i sereu eternament esclaus.” (Pràxedis G. Guerrero, 1882-1910).

Estic convençut que la superació de períodes crítics no és possible al marge de plantejaments racionals de base humanística, però sobretot deixant de banda tota pretensió de ser infal·lible o inviolable.

26/6/2021

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Infal·libilitat i inviolabilitat, qualitats que només caben en ments retrògrades” el 30/6/2021