Panem et circenses

La victòria indiscutible d’Isabel Díaz Ayuso m’ha transportat a la Roma clàssica. I és que malgrat el pas inexorable del temps hi ha situacions que es repeteixen, en formes i escenaris diferents, i amb nous personatges que no tenen res que envejar als originals. Les eleccions a l’Assemblea de Madrid de 2021 en són una bona mostra.

Estic convençut que els emperadors romans, degudament assessorats, van arribar a conclusió de què la població estaria tranquil·la i satisfeta sempre i quan es pogués alimentar i tenir entreteniment a l’abast: panem et ciercenses. En realitat, era una estratègia d’ocultació, és a dir, evitar la crítica davant de fets controvertits i alhora possibles reaccions.

Des de l’inici de la pandèmia, si hom analitza racionalment les mesures que s’han aplicat a la Comunitat de Madrid, és fàcil arribar a la conclusió que el panem et ciercenses ha estat a l’ordre del dia i que el valor que s’ha donat a les vides que s’han perdut pel camí, és comparable al de les víctimes innocents que van deixar la seva sang a l’arena del Colosseu.

Tot plegat, fastigós, trist i lamentable. És per això que bona part de la ciutadania hauria de fer una profunda reflexió, sobretot pensant en les causes que van propiciar la caiguda de l’Imperi Romà.

Tanmateix, tota esperança és fallida, perquè Espanya difícilment canviarà.

5/5/2021

Publicada al Bloc de VILAWEB el 14/5/2021