Sense ànim de ser malastruc, he de confessar que no m’estranya en absolut haver arribat on som, si és que realment ens hem mogut d’on érem. Per cert, on érem? Algú ho sap? I si és així, ens ho pot explicar? Sincerament penso que no hi ha explicació possible, perquè ni se sap on érem ni on anem; i el més greu de tot plegat, és que no s’albira la més mínima voluntat d’esvair la boira que ens envolta, boira que esdevindrà irrespirable a causa d’una inoperància sistèmica.  

Senyors diputats i senyores diputades, pleguin. Estem farts d’incompetència! És del tot imprescindible deixar pas a nova saba aliena a interessos partidistes i personals enquistats. Ja ni ha prou de fotre’s de la ciutadania en nom de… ves a saber… Vostès ja han demostrat les seves “capacitats” amb escreix. El moment és arribat de treballar amb rigor, serietat i fermesa; perquè Catalunya no pot continuar sent el pretext que aixoplugui un ecosistema de paràsits amb manifestes tendències caïnites estructurals.

“Sou com la gent de la terra: sense Llei, sense esperit, turba infecta, vil desferra i amb el cor fred i podrit!” (La Passió d’Olesa de Montserrat)

Per higiene democràtica, calen llistes  obertes que possibilitin el fet de votar persones de tarannà democràtic contrastat, honestes, amb autèntica voluntat de servei i sobretot, que siguin capaces d’emprendre una tasca de regeneració començant per un nou sistema electoral, modern, equitatiu i que representi la realitat del país.

15/5/2021