Just acabar l’última representació de “Gesta” i ja ens preguntàven quina seria la propera. Com de costum, la propera hauria de ser completament diferent en tots els aspectes. Com que per a nosaltres el teatre és un “divertimento”, és evident que l’obra hauria de permetre dur a la pràctica tot allò que conforma la nostra manera de pensar i de fer.

Després de buscar i llegir ens vàrem decidir per “La llei d’herència” de Santiago Rusiñol, una obra poc coneguda i tal vegada considerada com a menor, però que oferia una colla de possibilitats molt interessants.

No sabem el motiu pel qual Santiago Rusiñol va escriure-la, però en un exercici d’imaginació, podríem arribar a la conclusió que, com en altres ocasions, volia satiritzar o fer crítica festiva. En aquest cas, i si considerem que en aquella època afloràven els primers estudis seriosos de criminologia, quasi podríem afirmar que aquesta va ser la font d’inspiració.

Des d’Itàlia, Cesare Lombroso, considerat el pare de la criminologia moderna, defensava idees tals com: el delinqüent té uns trets antropològics característics, el delicte és un fenòmen natural, existeix un paral.lelisme entre l’home prehistòric, el salvatge, el primitiu i l’actual … Quin material per una personalitat com la de l’autor, acostumat a treure punxa de qualsevol situació !

I aquí som, treballant i gaudint com de costum, amb l’objectiu d’oferir unes representacions dignes i de qualitat, a l’Escola, en un nou espai, amb un muntatge diferent, i sobretot, creient en el que fem.

Març de 2003