Pel que es veu, tot sembla indicar que els humans cada vegada tenim més necessitat d’exterioritzar les nostres neures. Per minses que siguin, al cap de l’any, són múltiples les ocasions en què es manifesta aquest fenomen tan recurrent i les festes nadalenques en són un exemple per excel·lència, tant pel que fa a la qüestió sentimental com a la material (consumisme).

Si en condicions normals no n’hi havia prou, enguany, la pandèmia no està fent altra cosa que incrementar una neurosi col·lectiva que posa en evidència una alarmant pèrdua de seny que afecta a bona part de la societat. En aquests moments que estem vivint, per damunt de qualsevol altra consideració, ha de prevaldre la vida de les persones. Sota cap concepte i per més Nadal que sigui, no hem de pensar només en els nostres desitjos, ans al contrari, el que cal és empatitzar amb el proïsme sent més responsables i solidaris que mai, perquè com a societat ens hi juguem no només el present, també el futur.

Des d’un posicionament realista, cal confiar en què vindran temps millors, ben segur que podrem tornar a fer celebracions en funció del calendari, però ara la prudència ens diu que no toca. Fem-li cas.

“Una bona consciència és un Nadal constant” (Benjamin Franklin, 1706-1790)

17/12/2020

Publicada a LA VANGUARDIA amb el títol “La ‘dèria’ nadalenca” el 22/12/2020 i a EL PERIÓDICO amb el títol “La ‘neura’ nadalenca: la prudència ens diu que ara no toca celebrar” el 23/12/2020