Cada any per aquesta època afloren els tòpics habituals del temps d’Advent, és “l’esperit nadalenc”; un estat d’ànim -transitori- reivindicat inclús pels éssers més miserables perquè la vilesa humana es fa present en qualsevol àmbit. Quanta hipocresia! Però no importa, és Nadal!

Tant de bo el fragment de La Passió d’Olesa de Montserrat que segueix, servis -com a recurs metafòric- per a fer reflexionar sobre si la injustícia i la indignitat es poden blanquejar mitjançant un bany “d’esperit nadalenc.” En qualsevol cas, els meus millors desitjos per a tothom i que el 2021 sigui un any de llibertat, igualtat i fraternitat en el sentit més ampli dels conceptes.

Pilat: Sabeu que m’heu obligat a escriure aquesta sentència que és contra la consciència del jutge que us ha escoltat. Si ara doncs trobeu amarg el rètol que hi ha a la creu, hi ha un remei: no us el mireu, i tombats, passeu de llarg […] Sí, aquest és el meu intent: que us ofegui la malícia. M’heu forçat a la injustícia de condemnar un innocent. Res, però no esmenaré del que he dit, perquè és de llei […] Llegiu, rabins semidéus, llegiu que aquest que mateu, mor avui dalt d’una creu perquè és el rei dels jueus.

22/12/2020

Publicada a EL PUNT AVUI el 24/12/2020 i a EL PERIÓDICO amb el títol “Quanta hipocresia! Però no importa, és Nadal!” el 28/12/2020