I un be negre amb potes rosses

Si ens parem a analitzar determinades partides dels pressupostos generals de l’Estat -vigents per prorrogació- és molt possible que ens agafi un esglai. Les prioritats són evidents, en especial, si es fa una comparativa entre el que es destina a sanitat i a defensa respectivament.

Segons s’ha publicat, el cost d’un partit de lliga de la primera divisió de futbol, per drets arbitrals (ajudants inclosos) és de 6.000 €. Els àrbitres espanyols perceben 2.100 € per partit i tenen un fix anual que pot sobrepassar els 18.000 €. L’ingrés mitjà d’un col·legiat, comptant els drets d’imatge, es dispara fins els 66.000 €. Per a més informació, els seus emoluments respecte a la temporada passada s’han incrementat en un 52% a conseqüència d’un acord amb els clubs, per la qual cosa, han passat a ser els millors pagats del món.

Tot això, amb el VAR auxiliador i sense tenir dedicació exclusiva perquè normalment són professionals d’altres sectors. Alguns però -pobrets- han hagut de deixar de treballar per problemes d’incompatibilitat horària… D’altres mantenen el seu lloc de treball, tot suma, només faltaria.

Aquests són petits detalls. Normalitat absoluta en un país fantàstic…, per a segons qui. I mentrestant, els greus problemes econòmics anteriors a la Covid-19, els que han sorgit i els que aniran apareixent. El govern actual és d’esquerres i l’oposició és solidària, oi? Com es diu popularment: “I un be negre amb potes rosses”.

26/10/2020

Publicada a EL PERIÓDICO el 30/10/2020