Aquesta frase tan explícita es deu a Francisco de Quevedo y Villegas (1580-1645), insigne escriptor conceptista del Siglo de Oro espanyol i portaveu, per antonomàsia, de la propaganda anticatalana de l’època. És un fet contrastat que l’anticatalanisme no és una dèria actual, ve de lluny, de molt lluny.

L’absolució del major Josep Lluís Trapero i la cúpula dels Mossos per part de l’Audiència Nacional arran dels fets de l’1-O del 2017, no tan sols deixa en evidència el muntatge que va constituir la instrucció del sumari, mitjançant un munt d’informes falsejats, sinó també les declaracions testimonials. Després de tres anys d’angoixa i patiment, ha quedat palès que als acusats els assistia la raó. Efectivament, però una raó carregada de perill. Ara la qüestió rau en si als responsables del desgavell se’ls hi exigiran responsabilitats o se’ls atorgarà algun tipus de condecoració talment com acostuma a passar.

Pel que fa a la sentència, cal reparar  -no és un detall menor- en les 96 pàgines de la resolució absolutòria en contraposició a les 460 que pretenen argumentar el vot particular contrari. Quasi cinc vegades més… Calia? I sinó, què es pretén demostrar?

Atesa la resolució adoptada pel Tribunal Suprem l’octubre de 2019, a partir d’un relat similar i clarament inconsistent, no seria de justícia reparar tot el mal ocasionat? Arribats a aquest punt, l’amnistia és la sortida més decent que es pot aplicar a tots els empresonats.

22/10/2020

Publicada a LA VANGUARDIA amb el títol “Amb l’absolució del major” el 24/10/2020