Segons l’article 181 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, com cada mes de setembre, malgrat les limitacions d’aforament d’enguany a causa de la pandèmia, ha tingut lloc, en solemne cerimònia, la reestrena de l’Obertura de l’Any judicial, tot un clàssic en versió revisada i adaptada del Retaule de les meravelles (Miguel de Cervantes, 1547-1616).

Pel que fa al repartiment, poques novetats; els principals papers estan copats des de fa molt temps, alguns inclús amb dos anys de pròrroga. Res d’estrany perquè el càsting que s’ha de superar només està a l’abast de personatges amb qualitats molt específiques i tot sembla indicar que trobar intèrprets de garantia és complicat, la qual cosa dificulta un relleu que s’hauria de produir sense traumes, amb tota naturalitat.

En qualsevol cas, he de dir que m’ha sorprès gratament el discurs de la fiscal general, i no és per menys; la seva particular exposició sobre el concepte de normalitat exemplar, no deixa de ser una demostració d’enginy creatiu que, ben segur, traspassarà les fronteres d’Europa. Amb dissertacions d’aquest nivell és com es guanya la credibilitat, però sobretot, el prestigi.

“No temeu pel meu prestigi, que el meu triomf serà cert. Mes avui cal que un prodigi dels més grans sigui acomplert. Llàtzer dorm de malaltia, dorm i jo el despertaré. ” La Passió d’Olesa de Montserrat.

9/9/2020