Ada Colau: protagonista vocacional

En la seva línia, Ada Colau volia tornar a sortir a la foto. Ser protagonista li agrada, no és pas cap novetat; intueixo que es tracta d’una qüestió vocacional. De fet, que les persones tinguin aspiracions és d’allò més lícit, però ves per on, n’hi ha que si no poden ser protagonistes no estan contentes. Què hi farem…

A la senyora alcaldessa de Barcelona se li va acudir la brillant idea d’organitzar un concert “solidari” pressupostat en 200.000 euros, però segons sembla, es pretenia que els artistes actuessin per, diguem-ne filantropia. Així doncs, els 200.000 euros, on anaven a parar?

Tal com està el panorama, em sembla que s’hi s’han d’invertir diners en un esdeveniment de caràcter lúdic, per més “solidari” que sigui, han de revertir en els protagonistes: músics i cantants en aquest cas. Sortir a la palestra per justificar un desgavell com el que s’ha muntat, dient que les productores assumiran la totalitat dels costos, en cap cas justifica el plantejament inicial.

És evident que enguany, la prioritat és invertir en sanitat, però sense descuidar la cultura en qualsevol dels seus àmbits i, òbviament, establir mecanismes de recuperació econòmica, a curt termini, que corregeixin els errors d’un passat recent; si convé, retallant dràsticament les assignacions pressupostàries dels sectors improductius, dels organismes innecessaris i dels càrrecs inútils.

Senyora alcaldessa, suposo que li consten els aplaudiments diaris al sector sanitari i adjacents, i la gran quantitat d’encomiables actuacions musicals “gratuïtes” a les terrasses i balcons de particulars. S’ha d’agrair  a professionals i aficionats, d’arreu del país que, de forma altruista, mostren la seva solidaritat d’ençà que va començar el confinament. Iniciatives com aquestes, sí que tenen sentit, bàsicament perquè ni es pretén ni hi ha lloc per a protagonismes individuals.

A principis de setembre de 2019, vaig escriure una carta -publicada- el títol de la qual era: Professió: “cantamanyanes”. Com és de suposar, es referia a la senyora alcaldessa, i he de confessar que no solament no he canviat d’opinió, sinó que em reafirmo en el contingut cada dia que passa.

3/5/2020