L’enfosament de la “Casa Usher”

“De pronto los pesados muros se desplomaron hacia adelante y en medio de un estrépito infernal toda aquella masa informe, con un rumor semejante a la voz de mil cataratas, se sumergió de golpe en el profundo y cenagoso lago, cuyas negras aguas, conmovidas en su sueño secular por aquella avalancha, se cerraron triste y silenciosamente a mis pies, sobre los restos pulverizados de la Casa Usher.”

Serveixi aquest text d’Edgar Allan Poe per descriure -metafòricament parlant-  el panorama que s’albira. No es tracta de ser catastrofista, sinó de contemplar una realitat que no és altra cosa que el resultat de la mediocritat i la incompetència que ha imperat,  i que impera, en aquest país i, que es fa visible cada vegada amb més intensitat. Per acció i per omissió, s’ha arribat a unes quotes de putrefacció del sistema que, quan ha aparegut un problema gravíssim -la pandèmia- i en conseqüència la crisi econòmica que se’n derivarà, el govern central ha estat incapaç de donar respostes racionals malgrat l’escenografia, els actors triats i el desplegament publicitari. Tanmateix, cal ser molt conscients que l’oposició s’ha dedicat, i es dedica, com és habitual, al “acoso y derribo”  en benefici d’interessos de partit i també personals; d’aquí el seu grau de responsabilitat.

Tinc l’esperança que la catarsi que estem vivint serveixi per ressituar-nos a tots plegats, però principalment, per activar i cloure un procés de regeneració que foragiti els paràsits que de la política n’han fet ofici. Llevat d’honroses excepcions, és del tot imprescindible.

23/4/2020