El dia 29 de febrer de 2020 serà recordat, entre altres esdeveniments, per l’operatiu policial desplegat al costat sud de la frontera del Pirineu Oriental. Segons fonts oficials, va ser una acció que tenia per objectiu prevenir possibles casos d’immigració il·legal i terrorisme gihadista. És evident que, a nivell internacional, es va interpretar com una altra demostració d’eficiència en la croada contra la delinqüència organitzada. Paradoxalment, sembla ser que al costat nord de la frontera, no es va adoptar cap mesura de control extraordinària, la qual cosa confirmaria la desídia que impera al país d’Astèrix i Obèlix en matèria preventiva o, el que és pitjor, la connivència amb els sectors secessionistes catalans.

Paral·lelament, als mitjans de comunicació especialitzats en fabulacions, els va faltar temps per divulgar notícies en les quals s’afirmava que el desplaçament massiu d’independentistes s’aprofitaria per traficar amb productes catalans amb denominació d’origen (competència deslleial, segons els titulars). Professionals dels que acostumen a contrastar la informació que els hi arriba i qualificats de mediàtics, van parlar de contraban i de probable estraperlo en una planificada: “Operació botifarra”.

El relat dona de sí, oi? Però com en altres ocasions, no s’ajusta en absolut a la realitat; és pura ficció en clau d’humor (molt convenient en els temps que corren). En qualsevol cas, i deixant les ironies de banda, estaria bé que els poders de l’Estat prenguessin nota de la “bona pràctica democràtica” exhibida pel país que té per lema una expressió apareguda el segle XVIII en el decurs de la Revolució Francesa: “liberté, egalité et fraternité”.

1/3/2020