En una carta publicada a finals d’abril de 2018 escrivia: El qualificatiu més suau per referir-me a l’anomenada “Manada”, denominació ofensiva pel Regne Animal, és degenerats; és per això que tractant-se de degenerats, la sentència dictada m’ha deixat estupefacte. […] El missatge que se’n desprèn és intolerable i inadmissible, perquè implícitament posa de manifest la impunitat total del “mascle ibèric” davant una dona. De fet, és una manera de dir “a por ellas”, que les conseqüències són assumibles. Dissortadament, com era de suposar, des de llavors s’han donat molts més casos d’agressions sexuals en grup, la qual cosa es deu haver d’interpretar com una mostra de “valentia masculina”.

Davant d’aquesta situació, què pensa fer el Poder Judicial? Si com en altres ocasions s’argumenta que en cada cas s’aplica la llei, és que la llei ha quedat superada per la realitat , per la qual cosa és del tot imprescindible actualitzar-la sense dilacions. En aquest sentit, el Poder Legislatiu ha d’assumir la seva responsabilitat amb totes les conseqüències.

No obstant, si l’aplicació de la llei depèn de la sensibilitat de qui jutja, el problema és molt més greu, perquè la sentència es basa en les interpretacions subjectives derivades d’una determinada ideologia, normalment d’arrels masclistes.

Atesa la gravetat dels fets, és altament preocupant que els agressors puguin quedar en llibertat amb càrrecs en espera de judici o que no siguin empresonats d’immediat una vegada dictada la sentència, que hauria de ser contundent i exemplar. Tant de bo els esfereïdors atacs ocorreguts a Manresa siguin el detonant que desperti el Poder Judicial de la seva letargia en aquesta matèria.

13/12/2019