Ja fa temps que vaig arribar a la següent conclusió: un títol acadèmic pot acreditar coneixements en una determinada matèria, però absolutament res com a persona. Així doncs, la condició de miserable està a l’abast de qualsevol individu amb independència de la seva formació. Cert tipus de periodisme, alguns tertulians i determinats presentadors m’ho confirmen.

Aquests espècimens són els encarregats de fer pujar les audiències dels mitjans de comunicació que els tenen en nòmina per tal d’aconseguir la màxima rendibilitat possible al marge de qualsevol principi ètic. Tots plegats -la llista és molt llarga- escòria sense escrúpols que, a base d’articles incendiaris plens de falsedats, opinions sense fonament i entrevistes vergonyants, tenen l’habilitat de captar l’interès d’un segment de la població que gaudeix amb el sensacionalisme i amb els espectacles barroers.

Tant és així que, cada vegada més, apareixen personatges qualificats de famosos pel simple fet de participar en programes escombraria i crear corrents d’opinió des de la més profunda ignorància, habitualment acompanyada de mostres de mala educació.

És evident que aquest país necessita fer un reset amb caràcter d’urgència i programar cursos de reeducació en benefici de la higiene mental de la ciutadania. Sense una campanya contundent i efectiva en aquest sentit, els miserablesde torn seguiran contribuint a fomentar la degradació dels valors propis d’una societat civilitzada.

“És miserable saber-se miserable, però és ser gran reconèixer que s’és miserable” (Blaise Pascal, 1623-1662)

2/11/2019

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Els mitjans de comunicació, hàbitat natural de molts personatges miserables” el 5/11/2019