He llegit que España Global i la RFEF han signat un conveni de col·laboració per tal de potenciar i enfortir la imatge d’España al món. Molt negre es deu albirar  l’horitzó a nivell internacional quan s’han de barrejar l’esport i la política en campanyes de màrqueting. Perquè, si no ho tinc mal entès, fins fa poc temps es mantenia -per activa i per passiva- que ambdues activitats mai s’havien de mesclar, oi? Tanmateix, res ha d’estranyar en el país del “donde dije digo, digo Diego”.

Davant d’aquesta demostració de coherència conceptual em pregunto quina serà la reacció del món de l’esport en general i en especial dels esportistes d’elit que, almenys fins ara, han adoptat la postura de “nedar i guardar la roba” sempre que han estat interpel·lats sobre el tema.

En qualsevol cas, aquesta brillant iniciativa dels responsables d’España Global, em recorda altres èpoques, temps en els quals era habitual associar l’esport amb els règims governamentals de torn. Aquesta vinculació entre el món de l’esport i la política va ser considerada una eina de gran valor propagandístic; de fet, basava els èxits esportius en els valors inherents a una suposada supremacia racial, una fal·làcia que els esdeveniments històrics van corroborar. En realitat, no va ser altra cosa que un procés de degradació, de degeneració individual i col·lectiva que va portar un país, Alemània, a la ruïna. En aquest sentit, els JJ.OO de Berlín de l’any 1936, van testimoniar fins a quin punt la política i l’esport poden manipular-se conjuntament amb finalitats perverses.

23/10/2019

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “L’esport i la política no s’haurien de barrejar” el 25/10/2019 i a EL PUNT AVUI el 4/11/2019