Hi havia una vegada un regne on els súbdits discutien sobre els seus drets i els seus deures. Un dia, un dels súbdits, que estava imputat per una colla de tripijocs, va decidir anar a veure el ministre de l’Interior per tal d’explicar-li les seves misèries. El ministre, home comprensiu amb les desgràcies alienes, el va rebre a la seu ministerial com aquell que res i amb tota normalitat … , o no és normal? Els súbdits, al assebentar-se’n, van voler demanar explicacions … Com a resposta se’ls va dir que si el ministre havia obrat d’aquesta manera, era per una qüestió de transparència. A partir d’aquell dia, els súbdits d’aquell regne van ser feliços perquè van poder constatar que els seus drets s’havien ampliat i que qualsevol d’ells, en qualsevol situació i en base a la transparència, serien rebuts pel ministre de torn en la seu ministerial corresponent.

11/8/2015

Publicada en castellà a El Periódico amb el títol “Érase una vez Rato y Fernández Díaz” el 13/8/2015 i al diari Ara el 15/8/2015