“Educació és allò que queda quan s’oblida allò que es va aprendre a l’escola” (Albert Einstein, 1879-1955)

Completament d’acord amb aquesta afirmació, no em puc estar de dir que massa sovint es confon el fet d’educar amb el d’instruir; és per això que cal diferenciar ambdós conceptes amb claredat i puntualitzar. En aquest sentit, no faré referència a l’etimologia, tampoc utilitzaré subterfugis, eufemismes o altres recursos habituals, simplement diré les coses pel seu nom.

Al meu entendre, educar consisteix en la transmissió de valors (honestedat, respecte, responsabilitat, llibertat, solidaritat, generositat, empatia, disciplina, autoritat moral, humilitat, resiliència, sentit crític …) de manera que facin possible el procés evolutiu de maduració personal, en benefici propi i envers el proïsme. En conseqüència, tinc el convenciment que -atesa la complexitat psicològica de l’ésser humà- el fet d’educar requereix tenir seny per damunt de tot i alhora estar en disposició d’entrar en conflicte; perquè, què és més educatiu davant d’una situació problemàtica: afrontar o deixar fer? Malgrat la polèmica que es pot suscitar, he de dir que possiblement, moltes de les anomenades frustracions o traumes no superats no són altra cosa que el resultat de “massa deixar fer” i “poc afrontar”.

Pel que fa al fet d’instruir, és clar que es tracta d’un procés de transmissió de coneixements, tasca no gens fàcil i que depèn bàsicament dels següents factors: 1) Competència tècnica i pedagògica dels docents. 2) Capacitat intel·lectual dels discents. 3) Mitjans a l’abast. 4) Entorn familiar i social.

Que tingueu un bon curs en tots els aspectes!

12/9/2019

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Cal recordar que educar no és instruir: Que tingueu un bon curs!”