En espera de conèixer la sentència del judici als presos polítics, la fiscalia s’ha apressat a dir que, sigui quina sigui, s’haurà d’acatar. En aquest sentit, cal recordar que entre d’altres connotacions, l’acatament és sinònim de “submissió”, motiu pel qual, l’elecció de la paraula “acatar” no deixa de ser significativa i explícita.

A partir d’aquestes consideracions, i metafòricament parlant, em permeto reproduir uns fragments de La Passió d’Olesa de Montserrat amb l’objectiu de promoure una reflexió sobre el problema que ens ocupa i, en consciència, hauria de preocupar als promotors del muntatge.

Pilat: -Bé està… L’Imperi de Roma acatala vostra veu. Moriràs en una creu… Soldats, preneu aquest home!

Sacerdot: -Finalment ha claudicat! Qui ha vençut l’obstinació del nostre governador ha estat la legalitat! I és que Israel no podia, tenint com té emperador, acceptar d’un impostor ni poder ni jerarquia. Extirpant de soca-rel la mala llavor sembrada, ha de florir altra vegada la pau damunt d’Israel!

És evident que malgrat l’acatament a l’empara de la legalitat, no es va resoldre el conflicte; el missatge de Jesús no només es va expandir sinó que es va consolidar i pel que es veu, no presenta pas senyals d’esgotament. Per cert, tot plegat va començar fa més de dos mil anys!

10/9/2019

Publicada a EL PUNT AVUI amb el títol “Acatament i legalitat, res de nou” i a EL PERIÓDICO amb el títol: “Acatar sentències: Segons La Passió d’Olesa, fer-ho no va solucionar el conflicte” el 13/9/2019