“En política hi ha adversaris i correligionaris: aquests últims són els més perillosos” (Konrad Adenauer, 1876 – 1967). Després dels resultats de les municipals, encara hi ha algú que dubti que la millor alternativa per les properes eleccions del 27 S és la llista única? Convocar eleccions amb llista única immediatament després del 9 N hauria estat una bona mesura per tal de calibrar les possibilitats reals del procés, però una vegada més el tacticisme es va imposar, la qual cosa va suposar una pèrdua de temps de conseqüències imprevisibles. Quin sentit té aferrar-se als interessos de partit? Quin sentit tenen els personalismes? Què s’aconsegueix amb discussions i picabaralles que no porten enlloc? “Ara és l’hora catalans …”. El país demanda capacitat de renúncia i capacitat per aglutinar esforços envers l’objectiu comú. Cal estar a l’altura de les circumstàncies. Tots els líders partidaris de l’autodeterminació hi estan disposats?

25/5/2015

Publicada a El Periódico el 28/5/2015 i a La Vanguardia el 3/6/2015