Després del 24 M, i com a conseqüència dels resultats, no és fàcil ni la formació dels governs municipals ni la dels autonòmics. La varietat d’opcions sorgida de les urnes planteja un problema de difícil solució, perquè una cosa és la ideologia publicitada i una altra cosa ben diferent és l’aritmètica partidista. Estem davant d’un panorama que comporta combinacions, variacions i permutacions en funció dels interessos personals i de partit. I què dir de les incongrüències! Si a més es vol fer una lectura en clau de prospecció 27 S, és fàcil deduir que Catalunya té un problema molt greu. Ja no es tracta de “l’enemic exterior” com a pretext permanent, és tan simple com admetre la incapacitat i manca de voluntat per arribar a acords que estiguin per damunt dels interessos esmentats. Així ho enten l’electorat i no és hora de subterfugis. En moments compromesos com els actuals cal estar a l’altura i tenir sentit de país, malauradament els fets demostren que el nivell de la majoria dels anomenats líders està molt lluny d’allò que és menester. No sóc militant de cap partit però, a dia d’avui, tinc molt clar que només el President Mas manté una postura coherent i demostra talla d’estadista.

11/6/2015

Publicada al diari ARA el 12/6/2015