Una campanya electoral és comparable a una obra de teatre. Comèdia, tragèdia o simplement drama? En època de comicis, per tal de cobrir l’ampli repartiment en curs, a banda dels consagrats, entren en escena personatges nous, els que tenen ànsia de protagonisme i els que pel fet de ser figurants ja han cobert les seves expectatives. Els que aspiren a un primer paper no poden evitar haver de passar per un càsting. Davant la prova pretenen millorar el text, però el pànic escènic els domina i els provoca un escalfament bucal, motiu pel qual, en un deliri d’improvisació i d’incontinència verbal deixen anar bajanades a tort i a dret. Eslogans insubstancials, mitings transformats en classes magistrals de declamació i oratòria “destroier” complementats per la proliferació d’imatges “photoshop” resultat de les últimes tècniques de màrqueting conformen l’escenografia dissenyada pels assessors. Si a tot aquest muntatge hi afegim les opinions de tertulians – crítics – de dubtosa o nul·la credibilitat, la quantitat d’enquestes publicades i les prospeccions sobre futurs pactes hipotètics, realment es pot arribar a la conclusió que estem davant d’un espectacle. Hi ha tanta por al fracàs i tantes ganes d’èxit! Sortosament, el públic, que és intel·ligent, té l’última paraula.

20/5/2015

Publicada al diari ARA el 24/5/2015