Els meus orígens per línia materna són aragonesos i per línia paterna catalans. Mai he tingut, ni tinc, problemes en canviar de registre lingüistic perquè entenc que la llengua, qualsevol llengua, és cultura. M’he dedicat quaranta tres anys a la docència i a l’aula mai he presenciat problemes per qüestions de llengua. Una observació important: a l’aula no hi ha interessos polítics. Des de sempre he defensat que les lleis d’educació han de ser competència dels especialistes i que no es poden contaminar per ideologies i adoctrinaments més o menys encoberts. L’educació és un bé superior que ha de potenciar la capacitat de pensar per tal de possibilitar que les persones siguin lliures. L’últim atac del PP a la llengua catalana amb la, imagino, complaença de C’s em produeix fàstic. Aquest procedir és una manifestació de maldat, es tracta de destruir un model contrastat que xoca amb la visió unívoca d’un nacionalisme ranci que no admet la realitat. Aquest no és un tema educatiu, és tracta simplement d’un recurs, d’utilitzar la llengua com a pretext per intentar desesperadament obtenir vots sectiorials tot seguint la coneguda tàctica del “tot s’hi val” per tal de “morir matant”.

5/5/2015

Publicada a La Vanguardia el 12/5/2015 i al diari ARA amb el títol “La llengua, una vegada més” el 14/5/2015