La Passió d’Olesa de Montserrat conté fragments que -extrapolats en el temps- tenen plena vigència. Entre ells, n’hi ha dos que poden il·lustrar perfectament l’actualitat política del nostre país; el primer correspon al “Judici religiós deJesús”i el segon al “Judici civil davant de Pilat”, dues escenes de l’anomenat drama sacre.

En la primera, Caifàs -gran sacerdot del Sanedrí- diu: “Ja sabeu tots el delicte que l’acusat ha comès; i ara el nostre veredicte ha de caure amb tot el pes! […] Mes perquè no sigui erroni el nostre judici, cal que vingui algun testimoni i que declari ben alt. Cal que tots tinguem prudència i fem les coses molt bé; després vindrà la sentència i el càstig, si així convé!”

En la segona, fabula: “Nosaltres l’hem acusat de sacríleg i blasfem, però davant de Pilat recordeu que no podem. Ell trobaria molt fort, i qui sap si sospitós, dictar una pena de mort per un motiu religiós. Cal que l’acusem abans d’erigir-se rei innoble, de rebel contra els romans i amotinador del poble […] Finalment ha claudicat! Qui ha vençut l’obstinació del nostre governador ha estat la legalitat!”.

“Delicte”, “sentència”, “càstig”, “amotinar”, “rebel·lió” i “legalitat”. Paraules utilitzades -mai millor dit- per a la construcció d’un “relat” basat en falsedats i distorsió de la realitat. Va passar en temps de Jesucrist, no es tracta de cap novetat; ans al contrari, històricament la “construcció de relats” ha estat del tot habitual quan s’ha volgut combatre i amagar qualsevol evidència que no respongués a determinats interessos.

Només cal observar l’actualitat per adonar-se que, malgrat han passat més de dos mil anys, la manipulació continua a l’ordre del dia. Si hom analitza els textos proposats al principi i compara, es fa palès que els humans hem evolucionat ben poc en matèria de “relats” de conveniència. Preocupant, oi?

22/3/2019

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Rebel·lió: un relat amb més de dos mil anys de diferència” l’1/4/2019