A Catalunya, país ric en expressions, en tenim una de  molt significativa: “Tot plegat, merda”.

Veient el panorama de la vella Europa, no es d’estranyar que PP i C’s, en l’odre que es vulgui, hagin apostat per una deriva ultradretana. Es tracta d’una competició per veure qui està més a la dreta de la dreta. I Catalunya és el gran recurs. Atacar Catalunya dóna vots, i vots asseguren càrrecs. La qüestió és mantenir lideratges, proporcionar ocupació a una trepa d’arribistes i tapar les innombrables vergonyes. Tota una estratègia de supervivència a costa de la ciutadania, ciutadania, que no és altra cosa que el gran pretext. “No podemos tolerar que España se rompa”. Per descomptat que no, és una qüestió de poltronament  i, també, de traumes infantils no superats per qüestions hereditàries més que ideològiques. Nostàlgia del “Imperio donde no se ponía el Sol”.

I enmig d’aquest marasme, el PSC què fa? Doncs fer bullir l’olla i procurar mantenir-se amb un discurs d’aparença progressista però buit de contingut.

En definitiva: “Tot plegat, merda”

  2/11/2018