No hi ha ridícul més gran que dir que algú fa el ridícul quan aquells que ho pregonen, fan el ridícul de forma sistemàtica i permanent (consultar hemeroteques). Normalment, quan un tema no preocupa, s’adopta una postura d’indiferència. Ara bé, si es dóna el cas contrari, és a dir, si el suposat tema preocupa (i molt), l’estratègia consisteix en divulgar de forma repetitiva i continuada, hipotètiques conseqüències de no se sap ben bé què. La qüestió es publicitar un missatge apocalíptic. Quan s’ha perdut tota capacitat de raonament (si és que en algun moment s’ha tingut) i d’argumentació fonamentada (el contrari de la demagògia), els recursos emprats per tal de pal·liar els dèficits, posen de manifest el nivell i la qualitat humana d’una colla de personatges als quals els toca viure un determinat perìode de la història. Els comportaments ètics i el respecte haurien de marcar el límit de qualsavol actuació. La política del “tot s’hi val” és indigna i no fa altra cosa que evidenciar interessos purament partidistes, sectaris i personals. Res és etern, el progrés de la humanitat és producte de successius canvis al llarg dels temps. L’immobilisme i la negació de la realitat no fan altra cosa que provocar el retard d’allò que al final arriba malgrat totes les dificultats.

8/1/2014