El dia “D” del PP a Catalunya i el seu pla estratègic per tal de frenar el dret a decidir s’ha basat en les següents línies d’actuació:

• El discurs inaugural de “Doña Alícia”, que, des d’una òptica purament racional, no es pot qualificar més que de vil, menyspreable i d’una maldat extrema
• La fílipica de “Doña Mª Dolores”, que encaixa a la perfecció amb el concepte de dret de conquesta propi de “los tercios de Flandes”
• Els tripijocs matemàtics de “Don Cristóbal”, que incapaç de publicar les balances fiscals, s’ampara amb misteriosos mètodes de càlcul encara per inventar
• L’esperada intervenció de “Don Mariano”, que com de costum no diu res, i si diu alguna cosa, no és res més que el mateix monòleg de sempre, no a tot, malgrat l’oferta permanent de diàleg. Credibilitat zero
• Les argumentacions dels “figurants” de la farsa, orientades a justificar allò que no té justificació. El tan anunciat “pla” ha estat pura il·lusió, fum, és a dir, res … O ben mirat, la reiteració del que ja se sap

El desplegament, l’escenificació que l’ha acompanyat i la quantitat de bajanades que s’han dit, no ha fet més que fomentar el contrari del que es pretenia, perquè:

• Catalunya no està inmersa en cap conflicte social ni planteja cap ruptura
• Catalunya no és una propietat de l’Estat, té dret a decidir i voluntat de ser
• Les forces polítiques favorables al dret a decidir no só les protagonistes, gestionen el desig d’un poble que expressa el seu sentiment d’una forma pacífica i cívica
• Catalunya disposa d’un gran potencial que en un futur li ha de permetre recuperar l’estat del benestar en base a la seva pròpia capacitat de generar riquesa
• El procés que ha de culminar amb la votació avança dins d’uns paràmetres escrupolosament democràtics i al marge de provocacions sistemàtiques

25/1/14