Al llarg de la història podem trobar personatges d’allò més extravagants, un d’ells és Catalina de Erauso y Pérez Garralaga, anomenada la  “Monja Alférez”, personatge controvertit i llegendari del segle XVI. La seva biografia és força curiosa, doncs es diu d’ella  que  va ser exploradora, militar, monja i escriptora. Si considerem l’època que li va tocar viure, un currículum digne d’estudi.

Es podria especular sobre si individus d’aquesta tipologia estan en possessió d’algun tipus de component genètic que els confereix unes determinades caracteristiques i que té la capacitat de transmetre’s hereditàriament de generació en generació a través dels segles;  perquè és un fet evident que enguany patim un personatge que ben bé podria ser una reencarnació de la “Monja Alférez”, i que es distingeix no pas per les seves facetes literàries, monàstiques o aventureres, sinó per la seva beligerància envers aquells que discrepen de les seves tesis.

Possiblement, aquest tarannà es deu a algun trauma infantil no superat, a alguna frustració que ha de compensar amb atacs furibunds a l’adversari o, millor dit, a l’enemic que es nega a acatar la seva particular visió de la legalitat. L’objectiu final, però, no és simplement guanyar: es tracta de derrotar, sotmetre i humiliar.

27/1/2018