Una tríada és un grup de tres, persones en aquest cas, que tenen alguna relació en comú de tal manera que cadascuna suposa o inclou les altres dues. He de dir que també te un altre significat que m’abstindré de comentar per tal de no ferir susceptibilitats.

A Catalunya en patim una que m’atreveixo a qualificar de prodigiosa. Es tracta de Rivera, Iceta i García Albiol, tres personatges dels quals en diré alguna cosa que, des del meu punt de vista, els descriu perfectament i justifica el fet de considerar-los una tríada.

Rivera

S’acosten les festes nadalenques i com és natural no hi poden faltar Els Pastorets. Com afeccionat a aquesta tradicional representació, tan arrelada a la cultura catalana, m’ha vingut a la memòria aquest fragment:

Satanàs: A la fi l’hora ha sonat d’emprendre la gran batalla, i si mon poder no falla, tindré al món en un plegat. Que comenci, doncs la guerra en contra del poder etern. Veniu, fúries de l’Infern! I que s’esberli la terra!

Llucifer: Aquí som, ho Satanàs! I em pensó que no cal dir que estem disposats a obeir tot allò que ens manaràs.

Sant Miquel: Atureu-vos, insensats! Prou blasfèmies i heretgies, miserable criatura […] Torna-te’n, doncs, al pregon de tes cavernes impures a esbravar el teu afront …

Satanàs: Se’m fa un nus aquí a la gola que no em deixa respirar.

Sant Miquel: Enfonsa’t en els abismes per sempre més Satanàs!

Quan hom analitza l’entorn en el qual viu, és molt possible que hagi conegut individus que, com a conseqüència de les seves desmesurades aspiracions i  malgrat estar convençuts del seu èxit potencial, el curs dels esdeveniments els ha fet tocar de peus a terra; per això, en la majoria de casos, han acabat malament.

Aquests tipus es caracteritzen per una colla de trets molt significatius: arrogància, prepotència, xuleria, cinisme, hipocresia … Es tracta d’un cúmul de “qualitats” que evidencien un egocentrisme fora de mida adobat per un afany de protagonisme sense límits i portat a la pràctica a qualsevol preu.

Dit això, la pregunta és: senyor Rivera, amb quin personatge d’Els Pastorets s’identifica?

Iceta

“En el espejo de mi habitación […] Y pensaba con toda la razón, que hay dos clases de gente nada más, los artistas y todos los demás […] Me hartaba de cantar y de bailar […] Mamá, quiero ser artista ¡Oh! Mamá, ser protagonista” (Concha Velasco, 1939).

No fa gaires dies, Miquel Iceta va dir: Pactaré amb qui em faci President. Tota una declaración de principis. He dit principis? Miquel Iceta vol ser President, vol ser protagonista! De fet, d’artista ja n’és. Perquè s’ha de ser artista per portar tants anys vivint a costa de l’erari públic. Miquel Iceta ha dit: En el cas de ser President, jo viatjaria a Madrid i per Europa mentre un Primer Conseller assumiria el govern. Ole, olé i olé! Suposo que no cal fer cap més comentari.

Inspirant-me en una de les seves glorioses intervencions en campanya electoral, m’atreveixo a dir: Per favor, lliureu-nos d’aquest artista! El nostre país no necessita aquest tipus d’artistes, en tenim de molt bons, tant en l’àmbit aficionat com en el professional. Per cert, de titelles també.

Ignoro com pensa incrementar el nombre de diputats i diputades, també com pensa poder arribar ser president, el que tinc clar és que amb el seu posicionament no li quedarà més remei que escoltar: “¿Dónde vas Miquel Iceta, dónde vas triste de ti? Voy en busca de un escaño para poder sobrevivir”.

 García Albiol

Garcia Albiol hagués estat un perfecte inquisidor, al seu costat, Torquemada un simple aficionat. Ves per on, ara resulta que la gent de TV3 no és norma Podria explicar Garcia Albiol, el seu concepte de normalitat?

És probable que no, perquè per explicar conceptes cal saber que és un concepte i, en aquest terreny, com en d’altres, em sembla que quan es tracta de definir, la seva capacitat és més aviat minsa. Garcia Albiol, a banda de repetir el que se li mana, advertir, insultar  i amenaçar, ben poca cosa més deu ser capaç de fer. Per això se’l va triar per ocupar els càrrecs que ostenta.

Imagino que una de les seves aspiracions és posar el candau a TV3, fer fora a tot el personal i convocar un càsting per tal de tenir a l’abast una plantilla de personal de “adhesión inquebrantable” i, com a conseqüència, una televisió “afecta al régimen”.

Faria bé en reflexionar sobre el paper que ha assumit per tal d’evitar-se haver de figurar a les hemeroteques com un personatge grotesc.

“Cogito ergo sum”,  Discurso del método  (René Descartes, 1596-1650)

Espero que la qualificació de tríada prodigiosa s’entengui.

Novembre de 2017