“En el espejo de mi habitación […] Y pensaba con toda la razón, que hay dos clases de gente nada más, los artistas y todos los demás […] Me hartaba de cantar y de bailar […] Mamá, quiero ser artista ¡Oh! Mamá, ser protagonista”  (Concha Velasco, 1939).

No fa gaires dies, Miquel Iceta va dir: Pactaré amb qui em faci President. Tota una declaración de principis. He dit principis? Miquel Iceta vol ser President, vol ser protagonista! De fet, d’artista ja n’és. Perquè s’ha de ser artista per portar tants anys vivint a costa de l’erari públic. Miquel Iceta ha dit: En el cas de ser President, jo viatjaria a Madrid i per Europa mentre un Primer Conseller assumiria el govern. Ole, olé i olé! Suposo que no cal fer cap més comentari.

Inspirant-me en una de les seves glorioses intervencions en campanya electoral, m’atreveixo a dir: Per favor, lliureu-nos d’aquest artista! El nostre país no necessita aquest tipus d’artistes, en tenim de molt bons, tant en l’àmbit aficionat com en el professional. Per cert, de titelles també.

Ignoro com pensa incrementar el nombre de diputats i diputades, també com pensa poder arribar a ser president, el que tinc clar és que amb el seu posicionament no li quedarà més remei que escoltar: “¿Dónde vas Miquel Iceta, dónde vas triste de ti? Voy en busca de un escaño para poder sobrevivir”.

29/11/2017