Com a ciutadà indignat i des de la impotència, però amb el ferm convenciment de la força de la raó del meu país, Catalunya, denuncio i condemno rotundament l’empresonament dels representants legítims de les institucions catalanes, també les dels representants d’Òmnium Cultural i de la ANC, la humiliació que se’ls vol fer patir i la venjança descarada que suposen les mesures aplicades. Des d’una òptica democrática, és totalment inadmisible i atenta contra el més mínim sentit de justícia. Ras i curt: no hi ha dret!

En el supòsit que encara els quedi un mínim de decència, convido al PP, al PSOE, a la seva franquícia (PSC) i a C’s, a reflexionar sobre el següent text de La Passió d’Olesa de Montserrat: “Ja està clos aquest procés, i el que és escrit, és escrit. I no sé com teniu pit per demanar-me res més. Sabeu que m’heu obligat a escriure aquesta sentència que és contra la consciència del jutge que us ha escoltat. Si ara, doncs, trobeu amarg el rètol que va a la creu, hi ha un remei: no us el mireu, i tombats, passeu de llarg […] El que és escrit, és escrit! I marxeu, que ja n’hi ha prou!”.

Ha arribat l’hora d’Europa, o de qui sigui, per tal restablir la normalitat democràtica sense més dilacions. Europa no es pot permetre, una vegada més, defugir la responsabilitat que li pertoca davant d’una arbitrarietat vergonyant impròpia del segle XXI, en un entorn suposadament civilitzat.

3/11/2017

Publicada a El Periódico amb el títol “Confiança en la força de la raó a Catalunya” el 7/11/2017