“Jo tindré fe i obediència a la llei que ens han llegat, més no reconec solvència a la que us heu inventat”.

Em prenc la llicència de fer un petit canvi en el text: “Jo tindré fe i obediència a la llei que s’ha votat, més no reconec solvència a la que us heu inventat”.

Amb tota humilitat, però amb fermesa, el dedico als poders de l’Estat, que en aquests moments tan convulsos que ens ha tocat viure, fan interpretacions i usos més propis de males pràctiques que d’aplicació de la legalitat. En qualsevol cas, “Què voleu que us pugui dir si no teniu ulls per veure ni orelles per sentir?”.

Perquè després del dia u, vindrà el dos, el tres, el quatre, el cinc … Davant d’aquesta evidència, l’Estat, què pensa fer? “Què penso? Ja t’ho diré”.

“A mi no em poden convèncer les vostres pobres raons […] Un poder que us confonia perquè era ple de raó; que us feia perdre el prestigi davant de la nació […] I ara que heu comés el mal us domina ja la por de que esdevingui el prodigi!”.

Malgrat “Sempre n’hi ha que troben noses i veuen carrers estrets!”, cal tenir confiança i esperar que “esdevingui el prodigi”.

Les frases entre cometes són de La Passió d’Olesa de Montserrat.

30/9/2017

Publicada a El Punt Avui el 3/10/2017 i a El Periódico el 4/10/2017