“Quina hora és? : – Divendres”

Aquesta frase il·lustra a la perfecció la compareixença de Mariano Rajoy al Congrés de Diputats. Si el que es pretenia per part de l’oposició (oposició?) era obtenir alguna resposta clarificadora, és evident que no. Com de costum, en les seves intervencions, i no hauria d’estranyar, ha “sortit per la tangent”, és a dir, la sessió ha suposat una absoluta pèrdua de temps, de diners públics i una “presa de pèl” per a la ciutadania.

Això sí, amb l’actitud prepotent que adopta quan puja a la tribuna d’oradors, s’ha dedicat bàsicament a “cantar les excel·lències” de la gestió del govern que presideix, de la seva en particular i de la del partit que li dóna suport. En definitiva, una exhibició “d’autobombo” dirigida als seus votants i públic en general. I com no podía ser d’altra manera, ha aprofitat l’ocasió per referir-se per la via directa, als dos grans problemes, per ell, més importants que afecten al país: Catalunya i el terrorisme yihadista. Es necessita molta barra per situar l’anomenat “problema català” al mateix nivell del “terrorisme” (sigui quin sigui i vingui d’on vingui), aquest procedir transpua una vilesa inadmisible, especialment quan prové d’una persona que pretén donar lliçons de transparència i democràcia.

“En qualsevol época, els espècimens més vils de la naturalesa humana es troben entre els demagogs” (Thomas Babington MacAULAY, 1800-1859).

Del “cas Gürtel” i de la “corrupción” res de res. Avui, com ja fa molt temps, no tocava. “Quina hora és? : – Divendres”.

30/8/2017

Publicada a El Periódico amb el títol “De la Gürtel i la corrupció, res de res” el 31/8/2017 i a El Punt Avui el 4/9/2017