Fariseu: La causa ja està conclusa i la sentència també, ja no veurem gent il·lusa que el segueixi pel carrer (La Passió d’Olesa de Montserrat).

La frase actualitzada pot ser perfectament: La causa ja està conclusa i la sentència també, ja no veurem gent il·lusa que els segueixi pel carrer.

Dic això perquè, segons sembla, existeix (no és pas nou) un sector periodístic privilegiat que disposa d’informació preferent, de dubtosa procedència (o no), sobre el cas 9 N i molts d’altres. Com és de suposar, em refereixo als reductes cavernícoles que, casualment (és un dir), sempre estan en el lloc adequat en el moment oportú per tal d’informar en primícia sobre qualsevol esdeveniment que comporti rèdits sectaris. D’altra banda, també s’ocupen de donar a conèixer futures sentències malgrat encara no hagin estat dictades.

És el mateix sector periodístic, per qualificar-lo d’alguna manera, que s’atorga la prerrogativa de fer recomanacions sobre les mesures que cal prendre per tal d’evitar qualsevol acció, per més democràtica que sigui, que qüestioni o posi en perill la unitat territorial. Són els “salvapatries” que apareixen de forma recurrent fent ostentació dels seus principis fonamentalistes.

El sol fet d’esmentar la violència en un mitjà de comunicació i incitar a exercir-la, posa en evidència el concepte que aquesta xusma té de la democràcia i d’allò que en diuen estat de dret. Quines mentalitats s’hi amaguen al darrera? Aquest procedir hauria de preocupar inclús a aquells i aquelles que estan en contra del dret a decidir, perquè cap país es pot construir al marge de plantejaments civilitzats.

10/2/2017

Publicada a El Periódico el 18/2/2017