“Unos quinientos años antes de la era cristiana se dio en la Magna Grecia la mejor cosa que registra la historia universal: el descubrimiento del diálogo. La fe, la certidumbre, los dogmas, los anatemas, las plegarias, las prohibiciones, las órdenes, los tabúes, las tiranías, las guerras y las glorias abrumaban al orbe; algunos griegos contrajeron, nunca sabremos como, la singular costumbre de conversar. Dudaron, persuadieron, disintieron, cambiaron de opinión, aplazaron […] Sin esos pocos griegos conversadores la cultura occidental és inconcebible.” (Jorge Luis Borges, 1899-1986).

La paraula diàleg està de moda i marca tendència; veurem quant dura. Fins ara, la manca de voluntat política per dialogar ha estat evident i en el futur immediat, malgrat les declaracions oficials, no deixa de ser una incògnita. En qualsevol cas, estaria bé reflexionar sobre el text de Jorge Luis Borges i fer com els antics grecs, pels quals sembla ser que no existien línies vermelles; seria com tornar als orígens, és a dir, recuperar la pràctica democràtica que va fer possible el que coneixem com cultura occidental en el sentit més pur de l’expressió.

12/12/2016