Al marge de les connotacions gastronòmiques, un “entremés” és un gènere teatral que té com objectiu entretenir sense majors pretensions. Es tracta d’una peça breu, burlesca o còmica, on els personatge apareixen com a titelles; és sens dubte, una pantomima. Miguel de Cervantes en va ser el màxim exponent creatiu en l’anomenat Siglo de Oro.

Des del segle XVI al segle XXI han passat molts anys, però els “entremeses” de la vida quotidiana es poden considerar plenament vigents, tant pels personatges com per les historietes de les quals en són protagonistes: José Manuel García-Margallo, amb les seves darreres declaracions, quan ja no forma part del govern; Miquel Iceta, amb el seus posicionaments a dreta i esquerra amb un únic objectiu, perpetuar-se; Ada Colau, amb la seva retòrica “ciutadana” repetitiva; Albert Rivera, amb el seu “neolerrouxisme” propi de sainet; Soraya Sáez de Santamaria, amb la seva arrogància i displicència envers “el problema catalán”; Xavier Garcia Albiol, amb la seva dialèctica de “saloon” de pel·lícules del “far west”; Antonio Hernando, com a representant de la “bipolaritat” socialista en matèria d’investidura; Pablo Iglesias, amb el seu discurs “anticasta” recurrent però ineficaç; Josep Antoni Duran Lleida, amb la seva fixació pel “catalanisme pactiste” malgrat la crua realitat; Mariano Rajoy, amb els seus postulats fonamentalistes i el seu concepte de diàleg …

La llista seria inacabable i, ben segur, l’autor del Quijote estaria encantat amb la quantitat de material a l’abast.

17/11/2016

Publicada a El Periódico amb el títol “Entremesos i sainets de la política espanyola” el 22/11/2016