Si no fos per la corrupció que esquitxa l’administració i no s’ataca com caldria … Si no fos per determinades partides pressupostàries … Si no fos pels sous desorbitats d’alts càrrecs en el sectors públic i privat … Si no fos pels gastos de representació exagerats, els complements i les dietes injustificables, l’excés de cotxes oficials … Si no fos per les jubilacions en condicions de privilegi que ofenen la dignitat de tothom que ha cotitzat al llarg de la seva vida laboral … Si no fos per les institucions i càrrecs innecesaris que no fan altra cosa que “xupar” de l’erari públic i aprofitar-se del sistema … Si no fos pels abusos i estafes, consentides pels organismes reguladors, per part de les entitats bancàries … Si no fos pel pagament d’indemnitzacions fraudulentes a costa del consumidor … Si no fos pel mal ús del fons de pensions … Si no fos pel frau fiscal mai atacat amb contundència … Si no fos per la quantitat de “col·locats” en consells d’administració i altres organismes com agraïment a uns suposats serveis prestats … Si no fos pels dispendis innecessaris de les campanyes electorals … Si no fos pel finançament qüestionable de partits polítics i sindicats … Si no fos pels “fons reservats”, exempts de justificació … Si no fos per les subvencions a determinades organitzacions de dubtosa i discutible qualitat democràtica … Si no fos …

Si no fos per coses com aquestes, el Ministeri d’Hisenda no hauria de recórrer a espots publicitaris impregnats de demagògia sensiblera i populista quan es tracta de fer referència a la jubilació.

31/10/2016

Publicada al diari ARA el 2/11/2016 i a El Periódico amb el títol “La demagògia d’Hisenda amb la jubilació” el 3/11/2016